Aquest 2009 l’ICAC, en col·laboració amb la UB, ha finalitzat les intervencions arqueològiques al campament romà localitzat a l’exterior de l’oppidum ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre). Els materials recuperats indiquen l’existència d’un assentament militar, probablement de caràcter temporal. Entre aquests materials hi ha fragments d’àmfores grecoitàliques d’inicis del segle II aC, monedes romanorepublicanes de la mateixa cronologia i glandes de plom.

Fotografia de 1930 on s’observa la torre meridional del Castellet de Banyoles en procés d’excavació (arxiu A. Brull).

Dins de la mateixa línia de recerca està en curs l’estudi de la correspondència inèdita de Lluís Brull, que va excavar les dues torres del sistema defensiu els anys 1930 i 1937. També s’estan analitzant els materials conservats en el Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) i al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (Reus) procedents d’aquelles campanyes.

Pilum catapultarium procedent del voltant de les torres pentagonals (MASV) i representació de la màquina que llançava aquests dards.

Aquests treballs han documentat projectils d’artilleria de torsió romana, en concret pila catapultaria i litoboles de 9 kg de pes i 20 cm de diàmetre. Els indicis fan pensar que el poblat va ser assaltat i destruït per les legions romanes en el primer decenni del segle II aC.

Projectils de fona, de plom, trobats durant la prospecció en el campament del Camí Castellet de Banyoles.

Jaume Noguera, director de les intervencions arqueològiques, és investigador de l’ICAC i professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. Els treballs s’han dut a terme dins del projecte ICAC “Els campaments romans d’època republicana en el curs inferior de l’Ebre”.

Àmfora greco-itàlica sencera procedent de les torres (MAC-Barcelona).